Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата. Страница 23

- ?Quina hora era quan va passar tot aixo, mistressHubbard?

- No puc dir-ho amb seguretat. No vaig mirar el rellotge. Estava tan trasbalsada!

- I quina conclusio en treu?

- Ja els ho he explicat ben clar. L’assassi es l’home que va estar en el meu compartiment. ?Qui d’altre podria ser?

- ?I voste creu que va retornar al compartiment del costat?

- Com vol que ho sapiga? Jo tenia els ulls ben aclucats!

- Devia sortir per la porta del passadis.

- Tampoc no ho puc dir. Saben?, jo tenia els ulls clucs!

MistressHubbard va sospirar, nerviosa.

- Deu meu! Quin espant vaig passar! Si la meva filla ho sabes!

- ?Voste no creu, senyora, que el que voste va sentir va ser el soroll d’algu que devia moure’s en el compartiment del costat, el compartiment de l’home assassinat?

- No, senyor…, com es diu?, Poirot. L’home era en el mateix compartiment que jo. I encara hi ha mes, en tinc proves!

Triomfalment va obrir un gran portamonedes i comenca de remenar a l’interior.

D’alla dins anaren sortint: un parell de mocadors blancs, unes ulleres, un tub d’aspirina, un paquet de sals angleses, una capsa de pastilles de menta, un manat de claus, un parell de tisores, un carnet de xecs American Express, una instantania d’una criatura, algunes cartes, cinc rosaris pseudoorientals, per a turistes, i un petit objecte de metall: un boto.

- Veuen, vostes, aquest boto? Be, doncs, els participo que no em pertany. No es «cap» boto dels meus. L’he trobat aquest mati quan m’he llevat.

I el va posar ostensiblement damunt la taula.

MonsieurBouc va deixar anar una exclamacio.

- Pero si es un boto dels uniformes del empleats dels Wagons-Lits!

- Pot haver-hi una explicacio absolutament normal per a aixo -digue Poirot. I es va girar amablement cap a mistressHubbard-. Aquest boto, senyora, pot haver-li caigut de l’uniforme a l’empleat quan va escorcollar el seu compartiment, o be quan va preparar-li el llit anit passada.

- No se pas que els passa a tots! Nomes saben trobar objeccions. Ara, facin el favor d’escoltar-me. Ahir nit, abans de posar-me a dormir, vaig estar llegint una revista. Abans d’apagar el llum, la vaig ficar en un maleti col·locat a terra, prop de la finestra. Han entes be?

Els tres homes li asseguraren que si.

- Perfectament. Ara veuran. L’empleat va mirar sota el seient prop de la porta, va entrar i va tancar la comunicacio amb el compartiment del costat, pero no va apropar-se a la finestra. Doncs be, aquest mati aquest boto es trobava damunt la revista. M’agradara de saber que hi diuen, vostes, a aixo!

- En diem una prova, madame-digue Poirot.

Aquesta resposta va semblar satisfactoria a la senyora.

- Em faria tornar boja que no em creguin -digue mistressHubbard.

- Senyora, voste ens ha proporcionat unes proves interessantissimes i molt valuoses -digue Poirot-. Em permet de fer-li unes quantes preguntes?

- Les que voste vulgui.

- ?Com es que trobant misterRatchett sospitos, no va tancar, voste, la porta de comunicacio amb el compartiment d’ell?

- Ja ho vaig fer -va contestar rapidament mistressHubbard.

- Va tancar-la?

- Oh, en realitat, vaig preguntar a la sueca (una criatura infelic) si era tancada, i va dir-me que si.

- Com es que no va comprovar-ho voste mateixa?

- Perque ja era al llit i la meva bossa amb l’esponja era penjada del baldo.

- ?Quina hora era quan va fer la pregunta a aquesta senyora?

- Deixi que ho recordi. Devien ser de dos a tres quarts d’onze. Va venir a veure si jo tenia l’aspirina. Vaig dir-li on la trobaria i ella mateixa la va agafar.

- Voste, ja era al llit?

- Si.

De sobte, va posar-se a riure.

- Pobra criatura, estava atabalada! Saben?, va equivocar-se de compartiment i va obrir el del costat.

- El de misterRatchett?

- Si. Ja deuen saber el dificil que es de trobar un determinat compartiment quan totes les portes son tancades. Per equivocacio va obrir-ne un. Estava sufocadissima. Sembla que misterRatchett va posar-se a riure i va dir-li una grolleria. Pobra criatura! Diu que ella va dir: «Oh, m’he equivocat!». I tota vermella va dir-me: «Em fa vergonya dir-li el que aquest home antipatic m’ha contestat. Sap que m’ha dit, tot rient?: “Oh, voste es massa vella…”».

El doctor Constantine va dissimular una rialleta i mistressHubbard immediatament el va reptar amb la mirada.

- No era un «senyor» -exclama-. Atrevir-se a dir una grolleria a una dama! I tampoc no esta be riure d’aquestes coses.

El doctor Constantine es va excusar.

- ?Va sentir algun altre soroll en el compartiment de misterRatchett? -va preguntar Poirot.

- Be, no… exactament.

- Que significa la seva contestacio, madame?

- Doncs -va fer una pausa-, ell roncava.

- Ah! Roncava?

- Terriblement. La nit d’abans gairebe no va deixar-me dormir.

- ?No el va sentir roncar despres de l’espant que voste va tenir creient que hi havia un home en el seu compartiment?

- Com volia que el sentis, misterPoirot? Ja era mort!

- Ah, si, es veritat -digue Poirot. I va semblar tot confos.

- MistressHubbard, ?recorda, per casualitat, el cas del rapte Armstrong? -va preguntar.

- Si, naturalment, el recordo. Com va escapar-se el criminal! M’agradaria haver-li pogut posar les mans al damunt!

- No va escapar-se. Ha mort. Ha mort la nit passada.

- Vol dir que…? - MistressHubbard es va mig aixecar del seu seient, presa de gran excitacio.

- Si, aixo vull dir. Ratchett era aquell criminal.

- Perfectament! Molt ben fet! Cal que ho escrigui a la meva filla. ?No vaig dir-li, ahir vespre, que aquell home tenia una cara perversa? Ja veu com tenia rao. La meva filla sempre diu: «Quan la mama te un pressentiment, ja ens ho podem jugar tot que es segur que te rao».