Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата. Страница 27

- El seu nom complet i la seva adreca, madame.Potser preferira escriure-ho voste mateixa?

Poirot va presentar-li un full de paper i llapis, pero la dama els refusa.

- Pot escriure-ho voste mateix -digue-. No es gens dificil: Natalia Dragomiroff, 17, avenue Kleber, Paris.

- Ve des de Constantinoble, madame?

- Si. He passat una temporada a l’ambaixada d’Austria. La meva cambrera viatja amb mi.

- ?Voldria tenir l’amabilitat de fer-me un petit resum dels seus moviments a partir del sopar d’ahir nit?

- Amb molt de gust. Vaig donar ordre al conductor de preparar-me el llit mentre jo era al vago restaurant sopant. I em vaig retirar immediatament despres d’haver sopat. Vaig ficar-me al llit i vaig estar llegint fins a les onze, que vaig apagar el llum. No vaig poder dormir degut a un dolor reumatic que tinc. A tres quarts d’una vaig cridar la meva cambrera. Va fer-me un massatge i vaig posar-me a llegir fins que vaig quedar adormida. M’es impossible de dir exactament l’hora en que va deixar-me. Possiblement una mitja hora despres… o potser mes tard.

- El tren, ja s’havia aturat?

- Ja estava aturat.

- ?No va sentir res… res de nou durant aquest temps, madame?

- Res de nou.

- Com es diu la seva cambrera?

- Hildegarde Schmidt.

- Fa temps que es amb voste?

- Quinze anys.

- La considera, voste, digna de confianca?

- Del tot. La seva familia es originaria de l’estat del meu difunt espos, a Alemanya.

- Ha estat a America, voste, suposo, madame?

El canvi tan brusc de tema va fer alcar les celles a la vella dama.

- Moltes vegades.

- ?Ha tingut relacio amb una familia anomenada Armstrong, una familia a la qual li va ocorrer una tragedia?

Amb veu emocionada la vella dama va contestar:

- M’esta parlant d’amics meus, monsieur.

- Va coneixer, doncs, el coronel Armstrong?

- Vaig coneixe’l superficialment, pero la seva muller, Sonia Armstrong, era la meva fillola. Vaig tenir una gran amistat amb la seva mare, l’actriu Linda Arden. Linda Arden era un gran geni, una de les mes grans tragiques del mon. Lady Macbeth, Magda,no ho interpretara mai ningu com ella. Jo vaig ser, no solament una gran admiradora del seu art, sino tambe una amiga personal.

- Va morir?

- No, no, encara viu, pero esta completament retirada. La seva salut es molt delicada; passa la major part del temps estirada en un sofa.

- Crec que tenia una segona filla, oi?

- Si, molt mes jove que mistressArmstrong.

- I viu?

- Certament.

- On?

La vella dama va inclinar-se i dona una mirada acerada a Poirot.

- Puc saber la rao d’aquestes preguntes? No crec que tinguin res a veure amb l’assassinat d’aquest tren.

- Doncs tenen la seguent relacio, madame: l’home que ha estat assassinat es el responsable del rapte i assassinat de la filleta de mistressArmstrong.

- Ah!

Les celles rectes de la dama van ajuntar-se. La princesa Dragomiroff va redrecar-se encara mes.

- Segons el meu parer, aquest assassinat es un esdeveniment admirable! Ja m’excusara la crueltat del meu punt de vista.

- Es molt natural, madame.I ara tornem a la pregunta que no ha contestat. ?On es la filla petita de Linda Arden, germana de mistressArmstrong?

- Amb tota sinceritat que no ho se, monsieur.He perdut tot contacte amb la nova generacio. Crec que va casar-se amb un angles ja fa alguns anys i marxaren cap a Anglaterra, pero, de moment, no puc recordar el nom del marit.

Va fer una llarga pausa i despres va afegir:

- Senyors, desitgen preguntar-me alguna cosa mes?

- Nomes una cosa, madame, una pregunta purament personal. Que em digui el color de la seva bata.

Va fer un gest d’estranyesa i digue:

- Suposo que voste deu tenir les seves raons per a fer aquesta pregunta. La meva bata es de seti blau.

- Aixo es tot, madame.Li estic molt reconegut d’haver contestat les meves preguntes amb tanta rapidesa.

Ella va fer un gest indiferent amb la seva enjoiada ma.

Despres, va posar-se dreta i els altres tambe s’aixecaren.

- Ja voldra dispensar-me, monsieur-digue-. ?Puc preguntar-li el seu nom? La seva cara no m’es desconeguda.

- El meu nom es Hercule Poirot…, per a servir-la.

La dama queda silenciosa i finalment digue:

- Hercule Poirot. Si. Ara ho recordo. Es el desti.

Va anar-se’n molt dreta, amb moviments una mica encarcarats.

-  Voila une grande dame!-digue monsieurBouc-. Quina opinio n’heu tret, d’ella, amic meu?

Pero Hercule Poirot va limitar-se a bellugar el cap.

- M’agradaria de saber -digue- que deu haver volgut dir amb aixo del desti.

Capitol VII

Les declaracions del comte i de la comtessa Andrenyi

El comte i la comtessa Andrenyi van esser cridats a continuacio. Tanmateix, el comte es va presentar sol al vago restaurant.

No es podia negar que, vist de prop, el comte era una figura arrogant. Tenia un metre vuitanta i tants d’alcaria, almenys, amb amples espatlles i cintura esvelta. Anava vestit amb un perfecte vestit de tweed,d’innegable tall angles, i hauria pogut passar molt be per un fill de la Gran Bretanya, si no hagues portat el bigoti tan llarg i per una certa particularitat als pomuls.

- Be, senyors -digue-, en que els puc ser util?

- Ja pot comprendre, monsieur-digue Poirot-, que, vist el que ha succeit, em veig obligat de fer algunes preguntes a tots el viatgers.