Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата. Страница 43
- Diable!-va exclamar-. Aixo si que sera delicat. Son passaports diplomatics. Els seus bagatges estan exempts.
- Per questio de duanes, si. Pero tractant-se d’un assassinat, ja es diferent.
- Ja ho se. Amb tot, no cal que hi hagi complicacions…
- No us preocupeu, amic meu. El comte i la comtessa seran raonables. Ja ha pogut veure l’amabilitat i comprensio de la princesa Dragomiroff.
- Es realment une grande dame.Aquesta parella son de la mateixa classe, encara que el comte em fa la impressio de tenir un caracter bastant truculent. No li va satisfer que insistissiu volent interrogar la seva muller. I aixo encara li desagradara mes. Fem una suposicio…, prescindim d’ells. Despres de tot, probablement no tenen res a veure en l’afer. Per que ens cal molestar-los?
- No estic d’acord amb vos -digue Poirot-. Estic segur que el comte Andrenyi sera raonable. Pel mateix preu, deixeu que ho intenti.
I abans que monsieurBouc pogues replicar, Poirot va trucar a la porta del numero tretze.
- Entrez-va dir una veu des de dins.
El comte estava assegut en el raco mes proper a la porta, llegint un diari. La comtessa estava arraulida en el raco oposat, al costat de la finestra, tenia el cap recolzat en un coixi i semblava dormir.
- Pardon, monsieur le comte-va comencar Poirot-. Perdoni’ns, els ho prego, la nostra intrusio. Estem examinant tots els equipatges del tren. Es tracta nomes d’una petita formalitat. Pero cal fer-la. MonsieurBouc suggereix que, com que voste te passaport diplomatic, te el dret de fer respectar l’exempcio de l’escorcoll dels seus bagatges.
El comte va reflexionar un moment.
- Moltes gracies -digue-. Pero no vull ser una excepcio. Prefereixo que els nostres equipatges siguin examinats igual com els dels altres viatgers.
Es va adrecar a la seva muller.
- Suposo que no hi tens cap inconvenient, ?oi, Elena?
- En absolut -va contestar la comtessa sense titubejar.
Va seguir un rapid i superficial escorcoll. Poirot semblava voler amagar la seva perplexitat fent diverses insignificants observacions, com, per exemple:
- En aquest petit maleti hi ha una etiqueta que es encara humida, madame-digue aixecant el maleti de pell blava, amb unes inicials i una corona.
La comtessa no va respondre a aquesta observacio. Semblava que estigues ofesa per tots aquells tramits, seguint arraulida en el seu raco, completament indiferent i com mig somiadora contemplant el paisatge, mentre els homes examinaven els bagatges en el compartiment del costat.
Poirot va acabar l’escorcoll obrint un petit armariet col·locat damunt el lavabo i va donar una rapida ullada al seu contingut: una esponja, un pot de crema, polvores i un petit flasco amb una etiqueta: «Trional».
Despres d’aixo, amb frases de cortesia per ambdues bandes, el grup va retirar-se.
Seguien els compartiments de mistressHubbard, el del mort i el del mateix Poirot.
Van continuar cap als compartiments de segona classe, el primer dels quals, numero deu i onze, eren ocupats, respectivament, per Mary Debenham, la qual estava llegint un llibre, i Greta Ohlsson, que estava profundament adormida, pero que va despertar-se amb un sobresalt quan van entrar els tres homes.
Poirot va repetir la serva formula. La senyora sueca va semblar tranquil·la; Mary Debenham, tranquil·lament indiferent.
Poirot s’adreca, primerament, a la sueca.
- Si voste ens permet, mademoiselle,examinarem primerament el seu equipatge i despres podra anar a veure com es troba la senyora americana. L’hem feta traslladar-se a un dels compartiments del vago del costat, pero encara esta molt nerviosa, de resultes del descobriment que ha fet. He ordenat que li portin cafe, pero es una senyora a la qual parlar li es tan necessari com l’aigua.
La bona dona es va compadir immediatament. Hi aniria de seguida. Naturalment ha estat un terrible xoc per als seus nervis i aixo despres del cansament del viatge i el disgust d’haver deixat la seva fila. Si, certament, aniria a trobar-la tot seguit i li portaria un flasco de sals.
Les seves maletes aviat van esser examinades. Contenien molt pocs efectes. Era evident que la bona dona no s’havia assabentat encara de la sostraccio de l’armadura de la seva capsa de capells.
MissDebenham va deixar el llibre. Estava observant Poirot. Quan aquest va demanar-les, va lliurar-li les claus de les seves maletes. Despres, en veure que ell baixava una maleta i l’obria, va preguntar-li:
- ?Per que ha fet marxar la meva companya, monsieurPoirot?
- Jo, mademoiselle? Perque tingui cura de la senyora americana.
- Pretext excel·lent…, pero pretext, tanmateix.
- No l’entenc, mademoiselle.
- Jo crec que m’enten perfectament.
Ella va somriure.
- Ha volgut que em quedes sola, oi?
- Mademoiselle,m’esta atribuint fets…
- I tambe idees en el seu cap? No ho crec. Les idees ja les te. No es cert?
- Mademoiselle,nosaltres tenim un proverbi…
- Qui s’excuse, s’accuse;es aixo el que anava a dir? Ha de convenir que tinc una bona quantitat d’observacio i de sentit comu. Per alguna rao o altra que desconec, se li ha ficat al cap que jo estic assabentada d’alguna cosa respecte a aquest sordid afer…, l’assassinat d’un home al qual jo no he vist mai.
- Voste s’imagina moltes coses, mademoiselle.
- No, jo no m’imagino res. Pero tinc la impressio que estem perdent miserablement el temps parlant… en lloc d’anar directament al gra.
- I a voste no li agrada perdre el temps. A voste li agrada anar directament al gra. Li agrada el metode directe. Eh bien,procurare complaure-la. Anem al metode directe. Comencare preguntant-li el significat d’unes paraules que vaig sentir en el viatge de Siria. Vaig baixar del tren per tal d’estirar una mica les cames, a l’estacio de Konya. La seva veu i la del coronel, mademoiselle,arribaren a les meves orelles, en el silenci de la nit. Voste deia al coronel: «Ara no. Ara no. Quan tot hagi acabat. Quan tot quedi lluny de nosaltres». ?Que signifiquen aquestes paraules, mademoiselle?
Ella, completament tranquil·la, va contestar:
- Voste creu que jo em referia a l’assassinat?
- Soc jo qui pregunta, mademoiselle.