Stalker, Picnic A La Vora Del Cami - Стругацкие Аркадий и Борис. Страница 31

Els van servir dues cerveses. Nunan en va beure un glop, tot mirant per sobre de l’escuma Valentin que estudiava la seva gerra amb una expressio de dubte i de disgust.

- Que, no li agrada? -va preguntar, llepant-se els llavis.

- Jo, de fet, no bec -contesta Valentin.

- De debo? -es va sorprendre Nunan.

- I que? -digue Valentin-. En aquest mon ha d’haver-hi almenys un abstemi… -Va apartar la gerra amb resolucio-. Apa!, ja que som aqui, demani’m millor un conyac.

- Rosalia! -va cridar Nunan de seguida, alegre per fi.

Quan van portar el conyac, va dir:

- Tot i aixi, no hauria de ser d’aquesta manera. No estic parlant del picnic, pero fins i tot acceptant la versio que tot aixo no es sino un preludi per a un contacte, la cosa no deixa de ser lletja. Entenc aixo dels “bracalets” o dels “xuclats”… Pero per que la “gelatina de bruixa”? Les “calves de mosquit”, aquesta pudor fastigosa?

- Perdoni -va dir Valentin, triant una rodanxa de llimona- pero no entenc la seva terminologia. De quines calves parla?

Nunan va riure.

- Aixo es folklore -va explicar. Es l’argot professional dels stalkers.Les “calves de mosquits” son els indrets amb gravitacio elevada.

- Ah! els graviconcentrats… La gravitacio dirigida. Aquest es un tema del qual m’agradaria enraonar, pero voste no en comprendria res.

- I per que no en comprendria res? Si soc un enginyer…

- Perque fins i tot jo mateix no en comprenc res -va dir Valentin-. Tinc els sistemes d’equacions pero no tinc ni la menor idea de la seva interpretacio… Pel que fa a la “gelatina de bruixa”, deu ser el gas col·loidal?

- Exactament. Ha sentit parlar de la catastrofe dels laboratoris de Carrigan?

- Si, n’he sentit dir alguna cosa -va contestar Valentin de mala gana.

- Aquells set-ciencies havien col·locat un contenidor de porcellana amb la “gelatina” en una cambra especial, totalment aillada… Quan van obrir el contenidor amb els manipuladors, la “gelatina” va travessar el metall i el plastic com l’aigua travessa el paper secant i tot allo que va entrar en contacte amb ella es va convertir en “gelatina”. Trenta-cinc persones hi van morir, mes de cent van ser mutilades i l'edifici dels laboratoris ja no es pot fer servir mes. Ha tingut l’ocasio de veure’l? Una construccio magnifica! Despres, la “gelatina” va escolar-se als soterranis i als pisos inferiors… Aquest es el preludi als seus contactes.

Valentin va fer una ganyota.

- Si, ja ho se -va dir-. Al mateix temps, Richard, deu estar d’acord que aixo no te res a veure amb els Visitants. Com podrien suposar l’existencia dels nostres complexos industrio-militars?

- Ho haurien hagut de saber! -va contestar Nunan amb un to de retret.

- Li haurien contestat: fa temps que havien d’haver tirat a terra els complexos industrio-militars?

- Es veritat -va confirmar Nunan-. Per que no ho van fer ells, si son tan poderosos?

- Aixi que voste proposa que es fiquin amb els assumptes interns de la humanitat?

- Hm -va fer Nunan-. Evidentment, d’aquesta manera facilment podem anar massa lluny. No en parlem. Tornem mes aviat al principi de la nostra conversa. Com s’acabara tot aixo? Esperen vostes, com a cientifics, trobar a la Zona alguna cosa fonamental, alguna cosa que sigui realment capac de capgirar la ciencia, la tecnologia, la manera de viure…?

Valentin va acabar la seva copa i arronsa les espatlles.

- Es dirigeix a una persona equivocada, Richard. No m’agrada lliurar-me a fantasies inutils. Com que es tracta de temes tan seriosos, prefereixo quedar-me prudent, esceptic. Partint del que ja hem rebut, tenim davant nostre tot un espectre de possibilitats. De moment no es pot dir res en concret.

- Be, intentem-ho per una altra banda. Segons voste, que hem rebut ja?

- Encara que aixo li pot semblar divertit, no ho es gaire. Hem descobert moltes coses miraculoses. En alguns casos hem apres a utilitzar aquests miracles per a les nostres necessitats. Ens hi hem acostumat… Un simi empeny un boto vermell i rep un platan, empeny un boto blanc i rep una taronja, pero no sap procurar-se els platans i les taronges sense botons. Tampoc compren la relacio entre els botons i les fruites. Agafem, per exemple, les “bateries”. Hem apres a fer-les servir. Hem descobert fins i tot les condicions en les quals es multipliquen. Pero fins ara no hem sabut fabricar ni una “bateria”, no entenem com funcionen i, segons sembla, no estem gaire a prop d’entendre-ho… Penso el seguent: hi ha objectes que hem apres com s’han d’utilitzar. Els fem servir, pero no de la mateixa manera com ho fan els Visitants, aixo es quasi segur. Estic totalment convencut que en la majoria dels casos, com aquell qui diu, clavem els claus amb microscopis. Pero malgrat aixo, en fem servir alguns: les “bateries”, els “bracalets” que estimulen els processos vitals… els tipus diferents de masses quasi biologiques que han efectuat una revolucio en la medicina… Anomenem aquest grup d’objectes “utils”. Es pot dir que eri una certa mesura han jugat un paper de benefactors per a la humanitat, encara que no cal oblidar mai que en el nostre mon euclidia cada basto te dos extrems…

- Utilitzacio indesitjable? -va intervenir Nunan.

- Exactament. Posem per exemple, la utilitzacio de les bateries en la industria de guerra… Pero aixo no es tan greu. L’accio de cada objecte util es mes o menys estudiada i explicada per nosaltres. Ara, la tecnologia ho frena tot, pero en una cinquantena d’anys nosaltres mateixos aprendrem com es fabriquen aquests segells reials i llavors en trencarem tants com vulguem, al nostre gust. Les coses es compliquen amb un altre grup d’objectes. Es compliquen precisament perque nosaltres no tenim cap mena d’utilitzacio per a ells. Les seves propietats, dins de les nostres nocions actuals, son totalment inexplicables. Per exemple, els paranys magnetics de diferents tipus. Comprenem que es un parany magnetic, Panov l’ha provat d’una manera molt espiritual. Pero no comprenem ni on es troba la font d’un camp magnetic tan poderos, ni quin es el motiu de la seva superestabilitat… No comprenem res. No podem fer mes que forjar hipotesis fantastiques relatives a les facultats de l’espai que no haviem sospitat mai. O el K-23… Com les anomeneu, aquelles boniques boles negres que serveixen per a fer joies?

- “Esquitxades negres” -va dir Nunan.

- Aixo, “esquitxades negres”… Un nom maco. Be, ja coneix les seves facultats. Si es dirigeix un raig de llum sobre una de les boles, la llum en surt amb retard. Aquest retard depen del pes de la bola, de la seva dimensio i d’alguns altres parametres… La frequencia de la llum es sempre menor que la de la llum que entra… Per que? Existeix una idea boja segons la qual aquestes “esquitxades negres” son els dominis gegantins d’un espai que te altres propietats que el nostre i que ha adoptat aquesta forma retorcada sota la influencia del nostre espai… -Valentin va treure una cigarreta i la va encendre-. Es a dir, que els objectes d’aquest grup son totalment inutils per a la practica humana actual, encara que des del punt de vista cientific tenen una importancia primordial. Son les respostes caigudes del cel a les preguntes que encara no sabem formular. L’abans esmentat senyor Isaac probablement no hauria vist clar el laser, pero en tot cas, hauria entes que aixo es possible, cosa que hauria exercit una forta influencia sobre la seva concepcio cientifica. No entrare en els detalls, pero l’existencia d’objectes tals com els paranys magnetics, K-23 i els anells blancs, va suprimir de seguida tot un camp de teories que encara prosperaven i va fer neixer idees completament noves. Pero no oblidem que encara hi ha el tercer grup…

- Si -va dir Nunan-. La “gelatina de bruixa” i altres coses…

- No, no. Tot aixo esta relacionat o amb el primer grup, o amb el segon. Em refereixo als objectes dels quals no sabem res, dels que nomes n’hem sentit a parlar, que mai no hem tingut a les mans. El “rodamon Dick”, els “fantasmes alegres”, la “maquina de desigs”…