Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата. Страница 36

Poirot va fer un gest assentint.

- Pero aixo es el que precisament no demostren els fets -va dir-. Vegi, si no; si hi estiguessin tots dos complicats, caldria esperar que cadascu proporciones una coartada a l’altre. No es cert? Pero no, res d’aixo ha passat. La coartada de missDebenham la proporciona una dona sueca, a la qual no havia vist mai abans d’ara, i la del coronel Arbuthnot la proporciona MacQueen, el secretari de l’home assassinat. No, la solucio d’aquest trencaclosques es massa facil.

- Ha dit, voste, que hi havia una altra rao per a les seves sospites -va recordar-li monsieurBouc.

Poirot somrigue.

- Ah!, pero es una rao purament psicologica. Jo em pregunto si es possible que missDebenham hagi planejat aquest crim. Darrera aquest cas, estic convencut que s’amaga un cervell fred, intel·ligent i ple de recursos. MissDebenham es una persona que pot respondre a aquesta descripcio.

MonsieurBouc va moure el cap, dubtant.

- Em sembla que esteu equivocat, amic meu. No veig pas aquesta noia anglesa com una criminal.

- Be, ja ho veurem -respongue Poirot recollint el darrer passaport-. Anem amb el darrer nom de la nostra llista: Hildegarde Schmidt, cambrera.

Avisada per l’empleat, Hildegarde Schmidt va presentar-se al vago restaurant i es va mantenir dreta en actitud respectuosa.

Poirot va indicar-li un seient.

Va asseure’s, va encreuar les mans i va esperar tranquil·lament que Poirot la interrogues. Tenia l’aspecte d’una pacifica criatura, exageradament respectuosa, pero no pas massa intel·ligent.

Poirot va mostrar-se bondados i cordial, per tal de tranquil·litzar-la. Aleshores va fer escriure el seu nom i l’adreca i va comencar de preguntar-li amablement.

L’interrogatori va tenir lloc en alemany.

- Necessitem saber tot el possible respecte al que ha succeit aquesta nit passada -digue Poirot-. Ja comprenem que voste no ens podra dir gran cosa, ni massa detalls sobre el crim, pero pot haver vist o sentit alguna cosa que, encara que a voste li sembli que no pot tenir cap significat, pot ser molt valuosa per a nosaltres. Suposo que ho compren, oi?

No semblava pas haver compres res. La seva cara ampla i bondadosa seguia amb una placida expressio d’estupidesa.

- Jo no se res, monsieur-respongue.

- Naturalment, pero deu saber, per exemple, que la seva mestressa va fer-la cridar anit passada, oi?

- Si, en efecte.

- Recorda quina hora era?

- No, monsieur.Jo dormia quan l’empleat va venir i em va despertar.

- Perfectament. ?Esta, voste, acostumada que la despertin aixi?

- Si, monsieur.La meva senyora te necessitat molt sovint dels meus serveis a la nit. No pot dormir gaire be.

-  Eh bien,aleshores, voste va rebre l’encarrec i es va llevar. Va posar-se una bata?

- No, monsieur,vaig posar-me un vestit. No m’agrada presentar-me amb bata davant Sa Excel·lencia.

- I aixo que voste te una bata molt bonica, de color escarlata, oi?

La cambrera el va mirar astorada.

- No, monsieur,la meva bata es de franel·la de color blau fosc.

- Perdoni! Era una broma. Aixi doncs, voste va anar al compartiment de madame la princesse.?Que va fer un cop va arribar alli?

- Vaig fer-li un massatge, monsieur,i despres vaig llegir-li una estona en veu alta. No es pas que jo llegeixi massa be en veu alta, pero Sa Excel·lencia diu que ja es suficient. Diu tambe que li va be per a dormir. Quan agafa el son, jo tinc ordre d’anar-me’n, aixi es que tanco el llibre i me’n torno al meu compartiment.

- Sap quina hora era?

- No, monsieur.

- Be, ?quanta estona va estar amb madame la princessefent-li lectura?

- Aproximadament una mitja hora, monsieur.

- Perfectament, segueixi.

- Primerament, vaig portar a Sa Excel·lencia una manta del meu compartiment. Feia molt de fred, malgrat la calefaccio. Vaig arreglar-li, doncs, la manta i ella va desitjar-me bona nit. Tambe vaig posar-li al seu abast aigua mineral. Aleshores, vaig apagar el llum i vaig retirar-me.

- I despres?

- No hi ha res mes, senyor. Vaig tornar al meu compartiment i vaig posar-me a dormir.

- No va trobar ningu pel passadis?

- No, senyor.

- ?No va veure, per exemple, una senyora amb un quimono de color escarlata, amb uns dragons brodats?

Els seus ulls aigualits se’l van quedar mirant.

- No, no, monsieur.No hi havia ningu, excepte el conductor. Tothom estava dormint.

- Pero voste va veure el conductor?

- Si, monsieur.

- Que estava fent?

- Sortia d’un dels compartiments, monsieur.

- Que? - MonsieurBouc va abocar-se endavant-. De quin compartiment?

Hildegarde Schmidt el va mirar espantada i Poirot va llancar una mirada reprovadora al seu amic.

- Naturalment -digue-. El conductor cal que respongui molt sovint a les trucades, durant la nit. ?Recorda, voste, quin compartiment era?

- Era un compartiment situat cap a la meitat del vago. Dues o tres portes mes enlla del de madame la princesse.

- Ah!, be. Faci el favor de dir-nos exactament que va passar.

- Gairebe va ensopegar amb mi, monsieur.Era quan jo tornava del meu compartiment al de la princesa, portant-li la manta.

- ?I ell sortia d’un compartiment i gairebe va ensopegar amb voste? Cap a quina direccio anava?

- Cap a mi, monsieur.Ell va excusar-se i va seguir corredor enlla cap al vago restaurant. En aquell moment estava trucant un timbre, pero em sembla que ell no va acudir-hi.

La xicota va fer una pausa i despres afegi:

- No comprenc. Per que m’ho pregunta?

Poirot la va tranquil·litzar de seguida.

- Es nomes una questio d’horaris -digue-. Tot es una rutina. Aquest pobre empleat es veu que ha tingut una nit molt ocupada. Primerament calgue avisar-la a voste, despres va haver d’atendre els timbres…