Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата. Страница 50

Els dos homes se’l van quedar mirant.

- Tots aquests detalls no els diuen res? -va preguntar Poirot.

- Absolutament res -va contestar francament monsieurBouc.

- I a monsieur le docteur?

- No entenc res del que voste esta dient.

MonsieurBouc, mentrestant, copsant l’unica cosa tangible que el seu amic havia fet observar, estava regirant els passaports. Va trobar el del comte i el de la comtessa Andrenyi i el va obrir.

- Es aixo que voleu dir? -va preguntar-. Aquesta taca?

- Si. Es una taca de greix bastant recent. ?Observeu be on esta situada?

- Al comencament de la descripcio de la muller del comte…, damunt el seu nom, exactament. Pero confesso que no se pas que pot significar.

- Us ho preguntare des d’un altre angle. Tornem al mocador trobat en l’escena del crim. Com ja hem dit no fa gaire, hi ha nomes tres persones associades a la lletra «H». MistressHubbard, missDebenham i la cambrera Hildegarde Schmidt. Ara considerem aquest mocador des d’un altre punt de vista. Es, amics meus, un mocador extremament car… un objet de luxe, brodat a ma, probablement a Paris. ?Quin passatger, deixant a part la inicial, es susceptible de posseir un mocador com aquest? No pas mistressHubbard, una senyora molt digna, pero sense pretensions, ni extravagancies en el vestir. Tampoc missDebenham; aquesta classe d’angleses usen mocadors fins de batista, pero no de la qualitat del que ens ocupa, el cost del qual segurament no baixa de dos-cents francs. Naturalment, tampoc no pot ser de la cambrera.

»Pero hi ha dues dones en el tren que poden ser perfectament les mestresses d’aquest mocador. Cal veure si les podem relacionar d’alguna manera amb la lletra «H». Les dues dones a les quals em refereixo son la princesa Dragomiroff…

- El nom de la qual es Natalia -intervingue ironicament monsieurBouc.

- Exactament. Nom que, com ja he dit abans, es decididament suggestiu. L’altra dona es la comtessa Andrenyi. I ara hi ha alguna cosa que ens crida l’atencio…

- Sera a «vos»!

- Be, doncs, a «mi». El seu nom, en el passaport esta desfigurat per una taca de greix. Pot haver estat un accident, diria qualsevol. Pero cal considerar que el seu nom es Elena. Suposem, doncs, que en lloc d’Elena, sigui Helena. La majuscula «H» queda convertida en una «E» i el trac final de la «H» pot convertir-se en una «e» minuscula, tot aixo es molt facil…, despres la taca de greix vindra a dissimular el retoc.

- Helena! -va exclamar monsieurBouc-. Aixo es una idea, malgrat tot.

- Certament, es una idea! He cercat respecte a aquesta idea alguna confirmacio, per lleu que sigui…, i, finalment, The trobada. Una de les etiquetes dels bagatges de la comtessa era encara humida. I aquesta etiqueta hi ha la casualitat que esta col·locada sobre la primera inicial del seu maleti de ma. Aquesta etiqueta ha estat arrencada i tornada a enganxar en un lloc diferent.

- Em comenceu a convencer -va dir monsieurBouc-. Pero la comtessa Andrenyi, segurament…

- Oh, ara, mon vieux,cal que torneu endarrera i examineu el cas des d’un angle completament diferent. Com es va intentar que aparegues l’assassinat? No cal pas oblidar que la neu va capgirar els plans del criminal. Imaginem, per un moment, que no ha nevat, i que el tren ha fet el seu cami normal. ?Que hauria succeit, aleshores?

»El crim s’hauria descobert, amb tota probabilitat, a la frontera italiana, aquest mati, molt aviat. Moltes de les proves que hem trobat, les hauria descobert la policia italiana. Les cartes d’amenaces, les hauria ensenyat misterMacQueen; misterHardman hauria explicat la seva historia; mistressHubbard hauria fet saber que un home havia passat pel seu compartiment i que va trobar un boto damunt la revista. M’imagino que nomes dues coses haurien estat diferents. L’home hauria passat pel compartiment de mistressHubbard abans de la una… i l’uniforme dels Wagons-Lits s’hauria trobat en algun dels lavabos.

- I aixo significaria…

- Vull dir que l’assassinat fou planejat perque sembles haver estat comes per algu de l’exterior.El presumpte assassi se suposaria que va abandonar el tren a Brod, on el tren calia que arribes a les dotze cinquanta-vuit. Segurament, algu hauria topat amb un conductor desconegut en el passadis. L’uniforme hauria estat abandonat en un lloc visible per tal de demostrar ben clarament com s’havia jugat l’ardit. Naturalment, cap sospita no recauria damunt els viatgers. D’aquesta manera, amics meus, es va pensar l’assumpte, per tal que aparegues aixi als ulls del mon.

»Pero l’accident del tren ho va trasbalsar tot. Sens dubte tenim aqui la rao per la qual l’home va romandre en el compartiment amb la seva victima tanta estona. Estava esperant que el tren es tornes a posar en marxa. Pero, finalment, va comprendre que el tren no es movia.Calia improvisar rapidament alguna cosa. Ara se «sabria» que l’assassi seguia en el tren.

- Si, si -digue monsieurBouc tot impacient-. Ara ho comprenc tot. Pero, que ve a fer aqui el mocador?

- Tornem a l’assumpte per un cami mes tortuos. Per a comencar, cal observar que les cartes d’amenaces eren una mena de pantalla. Amb tota seguretat van ser tramades, en conjunt, sota la inspiracio d’alguna novel·la de detectius americana. No son «reals». De fet, van destinades a la policia. Cal que ens preguntem, doncs: «Aquestes cartes, van enganyar Ratchett?». Pel que sabem, la contesta es: «No». Les instruccions que va donar a Hardman indiquen un enemic «particular», la identitat del qual coneixia prou be. Aixo, naturalment, si acceptem com a veritable la historia de Hardman. Pero Ratchett, certament, va rebre «una» carta de caracter molt diferent, la qual contenia una referencia a la nena Armstrong, un fragment de la qual va ser trobat en el seu compartiment. Ratchett havia compres perfectament la rao de les amenaces contra la seva vida. Aquesta carta calia que «no» es trobes. La primera cura de l’assassi fou destruir-la. Aquesta va ser la segona contrarietat als seus plans. La primera fou la neu; la segona, la nostra reconstruccio d’aquest fragment de paper.

»Aquesta nota destruida tan curosament, calia que signifiques alguna cosa. En el tren cal que hi hagi algu intimament lligat amb la familia Armstrong, tant es aixi que si s’hagues trobat aquesta nota, les sospites recaurien immediatament damunt aquesta persona.

»Ara, anem a les dues altres proves que hem trobat. Deixo de banda, per ara, el netejador de pipes. Ja n’hem parlat prou. Passem al mocador. Considerat simplement, es un indici que incrimina directament algu la inicial del qual es «H» i que va perdre, involuntariament.

- Exacte -va dir el doctor Constantine-. Aquesta persona va adonar-se que havia perdut el mocador i immediatament va fer el que calia per tal de disfressar el seu nom.