Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата. Страница 52
El comte estava silencios. Va obeir el gest de la ma d’ella i tots dos es van asseure davant Poirot.
- La seva manifestacio es completament certa -va dir la comtessa-. Jo soc Helena Goldenberg, la germana petita de mistressArmstrong.
- Aquest mati no m’ho ha pas notificat, madame la comtesse-digue Poirot.
- No.
- De fet, tot el que el seu marit i voste mateixa m’han dit es un teixit de mentides.
- Monsieur…-va exclamar amb gran colera el comte.
- No t’enfadis, Rudolph. MonsieurPoirot exposa els fets d’una manera una mica brutal, pero el que diu es innegable.
- Celebro que voste ho reconegui tan lliurement, madame.?Vol fer-me el favor d’explicar-me, ara, les raons per les quals ho ha fet, aixi com per a disfressar el seu nom en el passaport?
- Aixo va ser obra meva, enterament -va replicar el comte.
Helena digue tranquil·lament:
- Segurament, monsieurPoirot, voste sospitara de les meves raons…, de les nostres raons. Aquest home mort es l’home que va assassinar la meva nebodeta, que va matar la meva germana, que va destrossar el cor del meu pobre cunyat. Tres persones a les quals jo estimava mes que tot en el mon, que eren la meva llar i que ho eren tot per a mi!
La seva veu tenia un to apassionat. Era una veritable filla d’aquella dona, la forca emocional de la qual havia fet plorar tants auditoris.
Ella va continuar, ja mes tranquil·la:
- De totes les persones que viatgen en aquest tren, segurament soc jo, la que tenia mes motius per a matar-lo.
- I no el va matar, madame?
- Jo li juro, monsieurPoirot, i el meu marit que ho sap tambe ho jurara, que encara que moltes vegades he estat temptada de fer-ho, no he alcat mai la ma contra aquest home.
- Exactament, senyors -va dir el comte-. Els dono la meva paraula d’honor que la nit passada Helena no va sortir del seu compartiment. Va prendre un especific per a poder dormir, tal com els vaig dir. Es absolutament innocent.
Poirot va mirar l’un i l’altra.
- Sota la meva paraula d’honor -va repetir el comte.
- I, malgrat aixo, voste confessa haver alterat el nom en el passaport.
- MonsieurPoirot -el comte parlava greument i amb passio-, consideri la meva posicio. ?Voste creu que jo podia suportar de veure la meva muller embolicada en un sordid cas policiac? Ella es innocent, jo ho sabia, pero el que ella ha dit es cert: el seu lligam amb la familia Armstrong la faria immediatament sospitosa. Li farien preguntes i potser la detindrien i tot. Ja que una desgraciada casualitat ens ha portat a viatjar en el mateix tren que Ratchett, no he trobat altra sortida. Admeto, monsieur,que li he mentit en tot, menys en una cosa. La meva esposa no va sortir del seu compartiment en tota la nit.
Parlava amb una gravetat molt dificil de fingir.
- No dire que no el crec, monsieur-respongue Poirot lentament-. La seva familia se que es orgullosa i de categoria. Hauria estat, de debo, molt dur per a voste veure la seva esposa complicada en un afer d’assassinat. En aixo simpatitzo amb voste. Pero ?com, aleshores, pot explicar-se la presencia del mocador de la seva muller en el compartiment de l’home mort?
- Aquest mocador no es meu, monsieur-digue la comtessa.
- Malgrat la inicial «H»?
- Malgrat la inicial. Tinc mocadors molt semblants a aquest, pero no exactament iguals. Naturalment, ja se que no em creura, pero li asseguro que es aixi. Repeteixo, monsieurPoirot, que aquest mocador no es meu.
- ?Ha estat col·locat alla, per algu amb ganes de comprometre-la?
Ella inicia un petit somriure.
- ?Vol obligar-me a confessar que es meu, despres de tot? Doncs no, monsieurPoirot, no es meu.
La comtessa parlava amb tota serietat.
- Doncs, si el mocador no es de voste, ?per que han alterat el nom en el passaport?
El comte va contestar per la seva muller.
- Perque vam sentir dir que s’havia trobat un mocador amb la inicial «H». Vam parlar-ne abans de fer-nos l’interrogatori. Vaig fer observar a Helena que si veien que el seu nom comencava amb una «H» seria sotmesa immediatament a un interrogatori molt mes rigoros… La cosa era tan senzilla… Canviar Helena per Elena era cosa d’un moment.
- Voste te, monsieur le comte,totes les caracteristiques d’un criminal refinat -va observar Poirot secament-. Una gran ingenuitat natural i una decisio cruel per a despistar la justicia.
- Oh, no, no, monsieurPoirot! -va protestar la dona-. Ell ja li ha explicat tot el que ha passat. -Passava del frances a l’angles-. Jo estava aterrida, morta de por, no se si em compren. Vaig patir tant en aquella epoca, i ara veure’m objecte de sospita i potser detinguda i tot! No ho compren, monsieurPoirot?
La seva veu era acariciadora, profunda, rica, suplicant; la veu de la filla de Linda Arden, l’actriu.
Poirot va mirar-la amb gravetat.
- Si vol que la cregui, madame(i jo no puc pas dir que «no» la crec), cal que m’ajudi.
- Ajudar-lo?
- Si. La rao de l’assassinat radica en el passat…, en aquella tragedia que va destruir la seva llar i entristir la seva adolescencia. Recordi’m el passat, madame,per tal que jo pugui trobar la trama que ho expliqui tot.
- Que puc explicar-li, monsieurPoirot? Tots son morts… -I va repetir amb veu fosca-: Tots son morts, tots son morts: Robert, Sonia…, la meva estimada Daisy! Era tan dolca…, tan felic…, amb uns rinxols rossos tan adorables… Tots estavem boigs amb ella…
- Tambe hi hague una altra victima, madame.Una victima indirecta, si es pot dir aixi.
- La pobra Suzanne? Si, no em recordava d’ella. La policia li va fer tota mena de preguntes. Estaven convencuts que ella estava complicada en el crim. Potser si…, pero, en tot cas, d’una manera innocent. Crec que havia tingut algun idil·li amb algu i va informar-lo sobre les hores de sortida de la petita Daisy. La infelic es va veure terriblement compromesa i va tenir por que li demanessin responsabilitats i que la processessin. -La comtessa es va esgarrifar-. Desesperada, va llancar-se des d’una finestra. Oh!, va ser horroros!
Es va tapar la cara amb les mans.
- De quina nacionalitat era, madame?
- Era francesa.