Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата. Страница 54

- Ja pot veure la situacio tan dificil en que em trobo, madame.Respecte al mocador, puc creure-la? be tracta d’encobrir la filla de la seva amiga?

- Ah!, ja comprenc que vol dir. -La seva cara va intentar un feble somriure-. Be, messieurs,aquesta declaracio meva es pot provar molt facilment. Els donare l’adreca de la casa de Paris que confeccionen els meus mocadors. Nomes els han d’ensenyar aquest i els informaran que el van fer per encarrec meu fa cosa d’un any. El mocador es meu, messieurs.

La princesa va aixecar-se.

- Desitgen preguntar-me alguna cosa mes?

- La seva cambrera, madame,no ha reconegut aquest mocador quan se li ha ensenyat aquest mati.

- Doncs, l’ha d’haver reconegut. ?L’ha vist i no ha dit res? Ah, be, aixo demostra que ella tambe pot ser lleial.

Amb una lleugera inclinacio de cap, la princesa va sortir del vago restaurant.

- Calia que fos aixi -va murmurar Poirot-. Jo vaig notar un petit titubeig quan vaig preguntar a la cambrera si sabia a qui pertanyia el mocador. Va dubtar un instant si confessava o no que era de la seva mestressa.

- Ah! -va dir monsieurBouc amb un gest caracteristic-. Es terrible aquesta vella!

- Pot haver assassinat Ratchett? -va preguntar Poirot al doctor.

El doctor va fer un gest negatiu amb el cap.

- Aquelles ferides…, les que penetraren profundament travessant els musculs, no han pogut ser obra d’una persona tan feble fisicament.

- I les altres?

- Les superficials, si.

- Estic pensant -digue Poirot- en l’incident d’aquest mati quan he dit a la princesa que la seva forca radicava mes en la seva voluntat que no pas en el seu brac. Aquella observacio era una mena de trampa. Jo volia veure si mirava el seu brac dret o l’esquerre. Pero no n’ha mirat cap. I m’ha donat una resposta molt estranya. M’ha dit: «No, ja no tinc forca en els bracos. No se si cal alegrar-me’n o be lamentar-ho». Es una observacio molt curiosa. Aixo confirma la meva opinio sobre el crim.

- Pero no ens ha aclarit si es esquerrana!

- No. A proposit, ?s’ha fixat que el comte Andrenyi guarda el seu mocador a la butxaca del canto dret del pit?

MonsieurBouc va negar amb el cap. La seva imaginacio retrocedia a les sorprenents revelacions de la darrera mitja hora.

- Mentides… i mes mentides -va murmurar-. Es fantastica la quantitat de mentides que hem escoltat des d’aquest mati!

- Encara en queden per descobrir -digue amb bon humor Poirot.

- Ho creieu aixi?

- Seria una desil·lusio per a mi, si no fos aixi.

- Aquesta duplicitat es terrible -digue monsieurBouc-. Pero sembla que us agradi a vos.

- Te els seus avantatges -respongue Poirot-. Si encareu algu que ha mentit amb la veritat, generalment confessara, si l’agafeu per sorpresa. Nomes cal actuar amb encert, per tal de produir aquest efecte.

»Es l’unica forma de conducta en aquest cas. Jo selecciono els viatgers, per torn, considero la seva declaracio i em dic: «Si tal i tal cosa es mentida, ?en quin “punt” menteixen i quina es la “rao” per la qual menteixen?». I em contesto que «si» menteixen (i vegin que parlo en condicional) nomes pot ser per tal rao i en un determinat punt. Ho hem fet, ja, una vegada, amb exit absolut, amb la comtessa Andrenyi. Ara intentarem el mateix metode amb diverses persones.

- ?I suposant, amic meu, que les vostres hipotesis siguin equivocades?

- En aquest cas, una persona, almenys, quedara lliure de tota sospita.

- Ah!, un proces d’eliminacio.

- Exactament.

- A qui provarem, ara?

- Ara atacarem pukka sahib,el coronel Arbuthnot.

Capitol VI

Una segona entrevista amb el coronel Arbuthnot

El coronel Arbuthnot va donar clares mostres de disgust quan va esser cridat al vago restaurant per a un segon interrogatori. La seva cara demostrava una expressio d’enuig que no podia amagar. Va asseure’s i digue:

- Be?

- Li prego que accepti totes les meves excuses per haver-lo de molestar una segona vegada -va dir Poirot-. Pero hi ha certs detalls que crec que voste ens podra aclarir.

- Ah, si? Em penso que no.

- Per comencar, ?veu, voste, aquest netejador de pipes?

- Si.

- Es de voste?

- No ho se. No poso una marca particular a cada un d’ells, compren?

- ?Esta assabentat, coronel Arbuthnot, que voste es l’unic home que viatja en l’Istanbul-Calais que fuma amb pipa?

- En aquest cas, probablement es meu.

- Sap, voste, on ha estat trobat?

- No en tinc ni la mes petita idea.

- Ha estat trobat al costat del cadaver de l’home assassinat -respongue Poirot.

El coronel Arbuthnot va alcar les celles.

- ?Pot dir-nos, coronel Arbuthnot, com creu que va anar a parar alla?

- Si voste vol dir que jo el vaig deixar caure, li dire que no ho he fet.

- ?Ha entrat, en alguna ocasio, en el compartiment de misterRatchett?

- No he arribat a parlar mai amb aquest home.

- Voste no ha parlat mai amb ell…, ni tampoc l’ha assassinat?

Les celles del coronel Arbuthnot s’alcaren novament d’una manera sardonica.

- Si jo ho hagues fet, probablement no ho confessaria a voste. Pero pot estar tranquil: «jo no» he assassinat l’individu.

- Ah, be -respongue Poirot-. No te cap importancia.

- Que?

- Dic que no te cap importancia.

- Oh! -Arbuthnot va quedar desconcertat. Va mirar Poirot tot inquiet.

- Veu? -digue Poirot-. El netejador de pipes no te cap importancia. Puc imaginar perfectament unes altres onze excel·lents explicacions de la seva presencia alla.