Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата. Страница 57

Foscarelli no s’acabava de decidir.

- ?No compren, voste, que jo no he estat…, que no tinc res a veure amb tot aixo?

- Li he dit que pot retirar-se.

- Aixo es una conspiracio. Vostes em volen perdre! Tot per culpa d’un marra que hauria hagut d’acabar a la cadira electrica! Va ser una infamia que no hi acabes. Si hagues estat jo… m’haurien detingut.

- Pero no va ser voste. Voste no va tenir res a veure amb el rapte de la nena.

- Que esta dient? Aquella criatura era l’encis de la casa! «Tonio», em deia. Es ficava dins el cotxe i feia veure que conduia. Tots els de la casa l’adoravem! Fins i tot la policia va acabar per comprendre-ho. Oh!, pobreta nena meva!

La seva veu va fer-se suau. Les llagrimes ompliren els seus ulls. De sobte, va girar en rodo i va sortir del vago restaurant.

- Pietro! -va cridar Poirot.

L’empleat del vago restaurant va compareixer.

- El numero deu; la dama sueca.

-  Bien, monsieur.

- Una altra? -va exclamar monsieurBouc-. Ah, no, no es possible. Li dic que no es possible.

-  Mon cher,cal «saber». Encara que al final tots els viatgers del tren provin que tenien un motiu per a matar Ratchett, cal que ho esbrinem. I una vegada que ho haurem esbrinat, podrem determinar definitivament on menteix el culpable.

- El cap em roda -s’exclama monsieurBouc.

Greta Ohlsson va esser introduida benevolament per l’empleat… Plorava amargament.

Es va deixar caure damunt el seient davant Poirot i es va eixugar les llagrimes amb un gran mocador.

- No es desesperi, mademoiselle.No es desesperi -Poirot va dir-li, donant-li copets a l’esquena-. Nomes unes quantes paraules de veritat, aixo es tot. ?Voste era la mainadera que tenia al seu carrec la petita Daisy Armstrong?

- Es veritat…, es veritat -va gemegar la infelic-. Ah!, era un angelet…, un angelet. Nomes coneixia la bondat i l’amor i ens la va arrabassar aquell home malvat i cruel. Pobra mare, i l’altra criatura que no va arribar al mon! Voste no pot comprendre-ho, no. Si haguessin estat alli, com jo, quan la terrible tragedia… Per aixo no he dit la veritat aquest mati. He tingut por…, por! Estava tan contenta de saber que aquell malvat ja no podria torturar mes criaturetes! Ah!, no puc parlar…, no trobo paraules…

Va tornar-se a posar a plorar amb mes vehemencia que abans. Poirot va tornar-li a picar amablement l’esquena.

- Bah, bah! Ja ho comprenc. Ho comprenc tot. No li fare mes preguntes. N’hi ha prou que voste hagi confessat la veritat. Li dic que ja la comprenc.

Entre sanglots inarticulats, Greta Ohlsson va posar-se dreta i es dirigi amb passes vacil·lants cap a la porta. En arribar-hi va topar amb un individu que entrava.

Era el criat, Masterman.

Es va dirigir directament devers Poirot i es posa a parlar en el seu acostumat to de veu, tranquil i impersonal.

- Espero que no sere inoportu, sir.He cregut que seria millor venir de seguida i explicar-li la veritat. Jo vaig ser assistent del coronel Armstrong durant la guerra, sir,i, despres, el seu criat a Nova York. Em temo que he ocultat aquest fet aquest mati. He cregut que havia fet malament i per aixo he vingut a excusar-me i a explicar-l’hi. Espero, sir,que no sospitara de Tonio, en tot cas. El vell Tonio, sir,es incapac de fer mal a una mosca. I jo puc assegurar-li positivament que no va sortir del compartiment en tota la passada nit. Ja veu, doncs, que Tonio no ho ha pogut fer. Tonio pot ser un estranger, si, pero es una criatura inofensiva, no com aquells italians assassins que a vegades llegim en els diaris.

Va callar.

Poirot va mirar-lo de fit a fit.

- Es tot el que te a dir?

- Aixo es tot, sir.

Va fer una pausa, pero, com que Poirot no deia res, demana excuses i, despres d’un petit moment de titubeig, va deixar el vago restaurant de la mateixa manera, quieta i silenciosa, com havia arribat.

- Aixo -digue el doctor Constantine- es mes desenraonat i improbable que qualsevol roman policierque jo hagi llegit.

- Estic d’acord amb voste -respongue monsieurBouc-. Dels dotze viatgers d’aquest vago, nou han confessat que tenien alguna relacio amb el cas Armstrong. Qui sera el proper, li pregunto?

- Gairebe puc donar-li la contesta a la seva pregunta -va contestar Poirot-. Aqui tenim el nostre detectiu america, misterHardman.

- Vindra a confessar-se?

Abans que Poirot pogues respondre, l’america havia arribat ja a llur taula. Els va fer l’ullet, va asseure’s davant Poirot i va comencar a parlar.

- Que passa, exactament, en aquest tren? Sembla una casa de boigs.

Poirot li va fer l’ullet, tambe, i li va preguntar, de sobte:

- ?Esta segur, misterHardman, que no havia estat, voste, jardiner a casa els Armstrong?

- No tenien jardiner -va contestar misterHardman.

- O majordom?

- No soc prou fi per a una col·locacio com aquesta. No, jo no he tingut mai cap relacio amb la casa Armstrong…, pero estic per creure que soc l’unic passatger d’aquest tren que no en va tenir. Pot indicar-me’n algun?

- Certament, es una mica sorprenent -digue Poirot amb indulgencia.

-  C’est rigolo-intervingue monsieurBouc.

- ?S’ha format alguna idea respecte al crim, misterHardman? -va inquirir Poirot.

- No, senyor. No se m’ocorre res. Estic vencut. Tots el viatgers no poden pas estar complicats, pero dir qui es el culpable, es superior a mi. ?Com ha pogut, voste, arribar a descobrir tot el que sap? -pregunta.

- Soc un endevinador.

- Aleshores, cregui’m, voste es un habil endevinador. Si, jo proclamare que voste es un gran endevinador!

MisterHardman va arrepapar-se en el seu seient i va mirar Poirot amb tota admiracio.

- Ja em perdonara -digue-, pero ningu no ho creuria donat el seu aspecte. Em trec el capell davant voste. Em descobreixo.

- Voste es molt amable, misterHardman.

- Oh, no. Res d’aixo. Es la pura veritat.

- De totes maneres -digue Poirot-, el problema encara no esta resolt. ?Podem dir amb tota seguretat que sabem qui va matar Ratchett?